El Trentisme a Catalunya. Divergències ideològiques en la CNT (1930-1933).

El Trentisme a Catalunya. Divergències ideològiques en la CNT (1930-1933) (Barcelona, Curial, 1980). Aquest estudi examina l’origen i el desenvolupament de la tendència trentista, terme derivat d’un manifest signat per trenta militants destacats de la Confederació Nacional del Treball (CNT), durant els primers anys de la Segona República. Els objectius principals d’aquest treball són analitzar les característiques definidores d’aquest corrent, el procés mitjançant el qual es van establir les seves posicions ideològiques, estratègiques i tàctiques, així com la seva influència dins del moviment obrer.

L’estudi també explora les controvèrsies que van sorgir entre els faistes (militants de la Federació Anarquista Ibèrica, una organització específicament anarquista) i els trentistes, les dues faccions predominants a la CNT en aquella època. Aquests conflictes van comportar l’expulsió immediata de les figures trentistes dels òrgans de direcció de la CNT i, finalment, la fractura de l’organització a mitjan 1933. Aquests enfrontaments van tenir lloc en un context d’intens conflicte social, polític i econòmic. Per dur a terme aquesta recerca, l’autora s’ha basat principalment en fonts documentals, memòries i testimonis orals de procedències.