Anarquistas y sindicalistas durante la Segunda República.

Anarquistas y sindicalistas durante la Segunda República. La CNT y los Sindicatos de Oposición en el País Valenciano (Valencia, Edicions Alfons el Magnànim, 1987). Aquesta obra examina l’etapa de l’organització anarcosindicalista durant la República, un dels moments més significatives i expansius de la seva història. Va ser un període en què diverses tendències, principalment anarquistes i sindicalistes, van articular explícitament els seus programes tàctics i estratègics en relació amb la República democràtica burgesa. La posició de la CNT va ser de vital importància per al nou règim, atès que aquesta central sindical aplegava la meitat de la classe obrera organitzada del país, més de mig milió de treballadors i treballadores. La seva força es concentrava, sobretot a Catalunya, al País Valencià i en certs nuclis d’Andalusia.

La majoria d’estudis sobre la CNT en aquest període s’han centrat a analitzar-ne els posicionaments doctrinals i ideològics, o bé a reconstruir-ne la trajectòria revolucionària a partir del 1932, impulsada pel sector més radical. En canvi, la pràctica sindical quotidiana i el paper de l’organització en el context més ampli de la conflictivitat social i laboral han rebut menys atenció. Aquest llibre aborda aquests darrers aspectes, basant-se en un important documentació de fonts primàries, des de les actes dels sindicats i la premsa obrera i sindicalista fins a la documentació patronal i les fonts oficials de l’Estat, passant pels testimonis orals de militants obrers.